Realitat virtual - Aula 1

Públic

Introducció

La Realitat Augmentada (RA) ha experimentat un gran avançament en les últimes dècades, transformant la manera en què interactuem amb el món digital i físic. Aquestes innovacions tecnològiques poden revolucionar l’accés a la informació, des de la visualització de dades fins a la interacció amb entorns digitals. L’objectiu d’aquesta especulació prospectiva és imaginar com seria l’accés a la informació en un escenari futur en què el disseny d’interacció ha hibridat els suports físic i virtual i s’integra de manera transparent amb l’experiència de la realitat.

Partim de les lectures sobre Realitat Augmentada i Interfícies Futures, que aporten un marc de recerca sobre les tecnologies emergents en aquest camp. Aquest exercici no només examina les implicacions tecnològiques, sinó que també aborda les qüestions ètiques, socials i econòmiques que podrien sorgir en un futur on la interfície entre el món físic i el digital sigui invisible per a l’usuari.

Desenvolupament

Accés a la informació en el futur: hibridació entre el físic i el virtual

Un dels aspectes més destacats del futur de l’accés a la informació serà la hibridació entre el món físic i digital. Imagina un entorn on les nostres interfícies tradicionals, com les pantalles tàctils o els ordinadors, desapareixen per donar pas a una experiència immersiva i contínua entre el que és físic i el que és virtual. En aquest escenari, l’usuari no haurà d’interactuar amb un dispositiu separat; la informació estarà integrada dins del mateix espai físic, accessible a través de dispositius gairebé invisibles.

La tecnologia de la Realitat Augmentada (RA) permet que la informació digital es superposi sobre el món físic, creant una experiència que augmenta la nostra percepció de la realitat. A mesura que la miniaturització dels dispositius avançï, podrem veure el sorgiment de lentilles d’AR o fins i tot implants que projectin informació directament a la nostra visió. Per exemple, en lloc d’interactuar amb una pantalla, podríem veure informació digital superposada sobre el món real, com es pot veure en dispositius com les Google Glass o en les innovacions de MagicLeap, que ja permeten visualitzar objectes virtuals en l’espai físic.

Un dels camps més emocionants de recerca actual és el desenvolupament de contactes de realitat augmentada que podrien proporcionar una interfície totalment transparent, sense necessitat d’ulleres o dispositius voluminosos. Per exemple, la lentilla d’AR de la Universitat de Washington permetria que la informació digital aparegués directament dins del camp visual de l’usuari, obviant la necessitat d’altres dispositius (Parviz, 2009).

Interfaces transparents: la interfície invisible

El gran repte serà la creació d’interfícies transparents, és a dir, que siguin gairebé imperceptibles per a l’usuari. Aquesta idea ha estat explorada mitjançant la tecnologia de projecció hologràfica i altres innovacions, com els dispositius que utilitzen ultrasons per generar superfícies tàctils a l’aire, com el sistema Haptoclone desenvolupat a la Universitat de Tòquio (2015). Aquest tipus de tecnologia permetria que els usuaris poguessin interactuar físicament amb objectes virtuals sense necessitat de dispositius de control físic. Aquesta interacció física amb la informació digital podria convertir-se en una part integral de la nostra experiència diària.

Impacte global: ètic, social i econòmic

Tot i que les innovacions tecnològiques ofereixen enormes oportunitats, també impliquen reptes en diferents àmbits.

• Èticament, sorgiran preguntes sobre la privacitat i el control. Amb dispositius que poden rastrejar la nostra ubicació, el nostre comportament i les nostres interaccions amb el món físic, es podrien generar preocupacions sobre qui controla aquesta informació i com es fa servir. Les interfícies que poden identificar objectes i persones, així com reconèixer patrons en el nostre comportament, podrien ser utilitzades per a finalitats comercials o fins i tot per a la vigilància estatal (Templeton, 2017).
• Socialment, la RA podria contribuir a una major inclusió i accessibilitat. Les persones amb discapacitats podrien beneficiar-se enormement d’interfícies AR per millorar la seva comunicació i comprensió del món que les envolta. Per exemple, les persones amb discapacitat visual podrien rebre informació augmentada sobre el seu entorn, facilitant la seva mobilitat. Tanmateix, també podria generar noves barreres socials, ja que l’accés a aquestes tecnologies serà probablement desigual, amb un impacte més gran en aquells amb més recursos econòmics.
• Econòmicament, la integració de la RA en la vida quotidiana podria obrir noves indústries i mercats. Des de l’educació fins a la publicitat, passant per la salut i el turisme, moltes indústries es podrien veure transformades per aquesta tecnologia. Així mateix, la necessitat de formar els treballadors per utilitzar aquesta nova tecnologia podria crear noves oportunitats laborals, però també comportarà reptes, com la desocupació de treballs que depenen de tecnologies obsoletes (Freeman et al., 2017).

Conclusió

El futur de l’accés a la informació es presentarà de manera radicalment diferent al que coneixem avui. Les interfícies transparents i la hibridació del món físic i digital ens permetran interactuar amb la informació de manera més fluida i natural. Tanmateix, aquesta transició planteja una sèrie de desafiaments ètics, socials i econòmics que hauran de ser gestionats amb cura. A mesura que la tecnologia avança, serà fonamental assegurar-se que la seva implementació sigui inclusiva, segura i respectuosa amb la privacitat, per evitar que aquestes innovacions beneficiïn només a uns pocs.

Referències

  Reality Technologies. (n.d.). The Ultimate Guide to Augmented Reality (AR) Technology. Recuperat de http://www.realitytechnologies.com/augmented-reality

  Rosenberg, L. B. (1993, març). The use of Virtual Fixtures to Enhance Operator Performance in Time Delayed Teleoperation. Recuperat de http://www.dtic.mil/cgi-bin/GetTRDoc?Location=U2&doc=GetTRDoc.pdf&AD=ADA296363

  Tangible Media Group. (n.d.). inFORM. Recuperat de https://tangible.media.mit.edu/project/inform/

  Kelly, K. (2016, abril 12). The Untold Story of Magic Leap, the World’s Most Secretive Startup. Wired. Recuperat de https://www.wired.com/2016/04/magic-leap-vr/